El poble de Banyalbufar és l’exponent més emblemàtic de la Serra, que mostra el cultiu de reguiu sobre marjades d’origen islàmic. Els bancals, que s’estenen des dels penyalars fins a la mar, s’han destinat històricament al conreu de vinyes, tomàtigues i patates. El territori presenta un sistema hidràulic complex, tres fonts principals, devers cent noranta safareigs i devuit quilòmetres de síquies i molins.

Bancales (M. A. Escanelles)

Sa Baronia (Vicenç Sastre)

La vila i el camí des Regants

Partint de la plaça de la vila, on destaca la façana de l’església (1), es puja per carrers escalonats fins al barri des Penyal (2), conjunt de cases d’arquitectura tradicional, des d’on es veu Banyalbufar i l’entorn de marjades. Cap a l’est parteix el camí des Regants, que acompanya la síquia de la font de la Vila (3). 
Per baix de la plaça hi ha la casa fortificada de Cas Cosí (4) i es pot guaitar a la clastra i torre de sa Baronia (5). Pel carrer del Pont s’arriba a l’àrea des Cós, des d’on es pot anar a s’Arenal o port de Banyalbufar, ocupat per escars (6). Al talús de la cala hi ha dos molins hidràulics islàmics (7). Tornant enrere trobarem uns antics rentadors (8). Al camí des Cireral es troba un altre molí (9), en un entorn de grans marjades, a l’àrea coneguda com sa Vinya. 

Barrio des Penyal (M. A. Escanelles)

Camí des Rafal i Planícia

Des de l’aparcament situat al km 87,3 hi ha un indicador que fita el camí de sa Costa (GR 221) que comunica amb es Rafal i Planícia. Després d’un tram rost, hi ha un enginyós sistema de reg en desús, amb grans safareigs (1). Després de les cases de sa Costa, marjades de sosteniment i un empedrat tracen el camí fins a les antigues cases des Rafal (2), que integren una torre de defensa. Passat el collet de sa Talaia es pot seguir cap a les grans cases de Planícia (3), que dominen un vast horitzó cap a ponent. És de gran interès l’itinerari de l’aljub des Cristians (4) que recorre el bosc de Planícia.

Esquema de molino de agua (Vicenç Sastre)