Socialment i històricament, la població d’Esporles està lligada a Banyalbufar. La vall i el coll són el portell de camins de comunicació ancestrals i de les carreteres actuals. L’entorn muntanyós ha propiciat una riquesa hidrològica que ha generat vida i desenvolupament i ha afavorit, fins i tot, el nucli urbà. El poble conserva racons d’arquitectura antiga. Els cabals de les fonts de Son Noguera, a Superna, Major i des Rafal, a sa Granja, com també les de Canet o d’en Baster, han permès instal•lar-hi molins fariners, drapers, paperers i d’escorça, i més tard propiciaren una indústria tèxtil notable.

Sa Resclosa (M. A. Escanelles) 

La vila vella

Des de l’església de Sant Pere (1) s’arriba a la rectoria. Es pot pujar pels carrers de Costa i Llobera i de Mossèn Alcover fins al caminet empedrat que du a la font de Son Tries de Baix (2). És una surgència important amb mina, safareig i rentadors, que encara proveeix el poble. Baixant cap al passeig del Rei es pot trescar la vila vella, estesa pel marge oriental del torrent de Sant Pere.  

És interessant l’harmonia constructiva de les cases del carrer des Balladors (3), del carrer de Mestre Munar (s’Escola) (4) més amunt, i dels carrers de Cotoner i de la Creu. Finalment, hi ha el carrer de Darrere sa Paret (5) i el carrer des Gorg (6). En el trajecte, podem veure una arquitectura popular austera en què destaquen voladissos amb teules pintades, algunes datades a mitjan segle XIX.  

Tejas pintadas (Vicenç Sastre)

Sa Granja i el camí des Correu, GR 221

A l’entrada de la vall de Superna, hi ha sa Granja (1), una antiga alqueria islàmica que els cistercencs habitaren entre 1239 i  el segle XV. La possessió és una bona mostra d’arquitectura senyorial, amb llotja porticada i jardins, de la segona meitat del segle XVIII. 

Des del pla des Murtar, el camí s’enfila pels costers marjats de ses Mosqueres i s’endinsa en el bosc. Després del coll de sa Talaieta, on es veu la Potada des Gegant, s’assoleix l’era des Moro (2), on s’assecava l’escorça d’alzina destinada a la indústria tèxtil. Prop del camí hi ha construccions de carboners, calciners i llenyataires. El camí passa el coll des Pi, (3) amb un empedrat destacable, fins a la font de la Vila i Banyalbufar. 

El Cor de Jesús

Des  del  Cor  de  Jesús,  accessible  des  de  Son  Ferrà,  s’observa  una  panoràmica  oberta sobre  la  vall d’Esporles. Si es continua l’ascensió, s’arriba a l’ermita  de  Maristel·la,  el refugi de muntanya de l’ermita Vella i el cim de la fita del Ram (833 m). 

Sa Granja (Concepció Bauçà de Mirabó)