LLOSETA
Els portals de la Serra

Els pobladors de Lloseta hagueren d’establir-se en es Morull i es Pujant, els costers rocosos del puig de Lloseta, ja que les terres baixes eren en mans dels nobles. Amb el pas dels segles, els llogarets formats entorn a les cases d’Aiamans, sa Trullola i Son Beltran, que es trobaven enclavats sobre l’antiga via de Ciutat a Alaró i Pollença, acabaren per confegir-se. Amb la decadència de la noblesa, el 1913 es va vendre i s’urbanitzà Son Tugores. Les valls de s’Estorell i d’Almadrà, per on discorren antigues rutes de transhumància cap a les valls altes de la Serra, conserven testimonis de poblament prehistòric i islàmic.

Carrer Major

Calle Major (Vicenç Sastre)

La vila

A la carretera d’accés des de Binissalem i es Pla s’alça l’oratori del Cocó, (1) edificat en el s. XIX sobre una cova, on la tradició diu que s’hi trobà una imatge de la Mare de Déu. A sa Trullola (2) s’ha rehabilitat una part de la mina de lignit que operà entre 1936 i 1950. 

Al casc urbà, al costat de cases noucentistes com Can Polla (Can Fuster), hi ha exemples de l’arquitectura tradicional més noble a la més popular. Mostra de la primera seria el palau d’Aiamans (3), una antiga possessió de Son Tugores que fou dels comtes de Lloseta, catalogada com a bé d’interès cultural. L’arquitectura popular més senzilla està representada a carrers i carrerons com el carrer Major, des Sol o des Morull (4). També destaquen Ca s’Hereu, Can Bosquet i Son Pelai, al barri d’Aiamans (5).

Església i Palau d'Aiamans

Iglesia y Palacio d’Aiamans (M. A. Escanelles)

Camí d’Almadrà i el Castellot a la possessió del Filicomís

Deixant Lloseta pel camí del cementeri, des del redol d’Aiamans, el camí homònim segueix el torrent fins a s’Estorell Vell. És un casalot que, juntament amb Galatzó, representa el poder que el s. XVII assolí la família dels Fuster, emparentats amb els comtes d’Aiamans i de Formiguera. El llegendari comte Mal, ambiciós i sanguinari, morí sense hereu i el patrimoni quedà fragmentat després d’un llarg plet legal (fideïcomís).

Cap a la carretera d’Alaró (Ma-2110), seguint per la carretera d’Almadrà, ran del torrent, s’arriba a la finca del Filicomís o s’Estorell Nou (1). Dalt d’un turó pròxim es conserva es Castellot (2), una fortificació talaiòtica de tres mil anys d’antiguitat. Té una murada ciclòpia de 180 m de perímetre, que forma un recinte de gran importància estratègica. 

Murada des Castellot

Murada des Castellot (Vicenç Sastre)

Galeria Multimèdia
Pagina principal
Murada des Castellot
Església i Palau d'Aiamans
Carrer Major
27_lloseta_poble
26_Lloseta

Mapa

Rutes i llocs d'interès

Veure Ruta
Murada des Castellot
Lloseta: Camí d’Almadrà i el Castellot a la possessió del Filicomís Deixant Lloseta pel camí del cementeri, des del redol d’Aiamans, el camí homònim segueix el torrent fins a s’Estorell Vell. És un casalot que, juntament amb Galatzó, representa el poder que el s. Veure Ruta
Veure Ruta
Església i Palau d'Aiamans
Lloseta: La vila A la carretera d’accés des de Binissalem i es Pla s’alça l’oratori del Cocó, (1) edificat en el s. XIX sobre una cova, on la tradició diu que s’hi trobà una imatge de la Mare de Déu. Veure Ruta