SELVA
Pobles i llogarets

L’organització del territori de Selva evolucionà al llarg de l’edat mitjana, a partir del sistema d’alqueries, i es consolidaren així petits nuclis rurals de població.  

Selva prengué forma com a vila en el segle XIII, quan se separà d’Inca. Caimari i Mancor creixeren més modernament i, aquest darrer, acabà per independitzar-se el 1925. Altres llogarets com Binibona, Moscari o Biniamar, conservaren la seva fesomia i les proporcions, tot i el desenvolupament dels segles XVII, XVIII i XIX. 

Can Furiós, Binibona

Can Furiós, Binibona (Vicenç Sastre)

La vila

El nucli de Selva s’escampa a la part baixa del puig de Meca, cenyida als camins de Lluc i des Raiguer. El configuren tres barriades: Valella, Camarata i es Puig. La creu i la font de Valella (1) fiten l’entrada al poble des del sud. Per la barriada des Puig, podem trescar per carrers escalonats i empedrats, com s’Escalonada i Sant Llorenç. Hi ha casals de façanes nobles, com sa Plana, Ca sa Bisbal o Cas Misser. A la plaça Major, dalt d’una graonada i sobre fonaments d’un temple primitiu, s’alça la façana gòtica de l’església de Sant Llorenç (2). Devers el carrer de la Noblesa, hi ha Can Servera, Can Descatlar (Ca Don Perico) i Ca Don Tomàs (3).  

A la part del llevant del poble, es conserven les possessions de Son Arnau (4), antiga posada de pelegrins; Son Vic, amb una finestra renaixentista, i Son Lluc. 

L'església

La iglesia (M. A. Escanelles)

Moscari, Binibona i Caimari

La font i els rentadors de Camarata (1) fiten l’inici del camí de Moscari, llogaret format per un redol de cases d’arquitectura tradicional. Camí de sa Plaça (2) hi ha Can Gelat i Can Terrassa, l’església de Santa Anna (3) i l’aljub. Al sector est, s’alça Can Riera i, a la cantonada del camí de Son Rabassa, una creu de terme. Al nord hi ha el pou Comú. Pel camí que connecta amb les cases de Son Muntaner i Son Mavet, s’arriba a Binibona (4), llogaret format entorn de Can Beneit i Can Furiós.  

Caimari és portalada de la Serra. A tocar de l’església Vella (5) hi ha Son Albertí, origen de la població. Al carrer de l’Horitzó encara funciona la tafona de Cas Manescal, que es pot visitar i veure en funcionament durant la Fira de s’Oliva —el tercer dissabte i diumenge de novembre. Cap al nord, als costers de sa Comuna, es veuen els oliverars marjats de ses Rotes (6), declarat bé d’interès cultural, i continua la GR 222 que, amb inici a Artà, té com a destinació Lluc. 

ses Rotes

Ses Rotes (Vicenç Sastre)

Galeria Multimèdia
Pagina principal
ses Rotes
L'església
Can Furiós, Binibona
31_selva_llogarets
30_selva

Mapa

Rutes i llocs d'interès

Veure Ruta
ses Rotes
Selva: Moscari, Binibona i Caimari La font i els rentadors de Camarata (1) fiten l’inici del camí de Moscari, llogaret format per un redol de cases d’arquitectura tradicional. Veure Ruta
Veure Ruta
L'església
Selva: La vila El nucli de Selva s’escampa a la part baixa del puig de Meca, cenyida als camins de Lluc i des Raiguer. El configuren tres barriades: Valella, Camarata i es Puig. Veure Ruta