Aquest terme municipal abraça la part més occidental de la serra de Tramuntana. Una orografia abrupta incentivà la feina dels seus pobladors per obrir camins i fer més habitables tots els indrets. Però també hagueren de defensar les cales i els ports de l’enemic exterior pels atacs freqüents de pirates al segle XVI. Cal recordar que sa Dragonera fou el cau de personatges tan temibles com Barba-rossa i Dragut. En el paisatge actual perviuen testimonis de talaies, castells, fars i monestirs que recorden aquells temps difícils. A més, també es conserven ports, escars de pescadors i passos de muntanya.
Torre de cala en Basset (Vicenç Sastre)
Del castell de Sant Elm a la torre de cala en Basset
Al nucli de pescadors de Sant Elm (1), dominant la cala en Gemec, es bastiren un hospital i una capella sobre un turó i, a principi del segle XIV, es protegiren amb una torre. El 1886, l’arxiduc Lluís Salvador ho incorporà al seu patrimoni.
A la costa d’aquesta població, destaquen les diverses vistes des Pantaleu i sa Dragonera. Des des Mollet, es pot embarcar i visitar el Parc Natural de sa Dragonera (2), propietat del Consell de Mallorca i creat gràcies a la pressió ecologista. Tres itineraris permeten gaudir dels valors naturals i històrics: el far i torre de Llebeig, el far de Tramuntana i el magnífic camí des Far Vell o de na Pòpia. Des del barri de s’Algar, es pot seguir pel camí de Can Tomeuí i de cala en Basset, i arribar a l’estratègica torre de cala en Basset (3), datada del 1583.
Castell de Sant Elm (M. A. Escanelles)
De s’Arracó a la Trapa
La vall de s’Arracó (1) reunia algunes alqueries i no es configurà com a poble fins al segle XVI, entorn a una capella. S’hi troba arquitectura modernista, aixecada per emigrants enriquits. En direcció al cementeri i al coll de sa Palomera, es pot seguir el camí Vell que passa el coll des Cairats i emprèn la pujada pel camí de la Trapa. Passat el coll homònim, hi ha la vall de Sant Josep, on uns monjos trapencs que fugien de la Revolució Francesa fundaren el 1810 un monestir modest, finalment abandonat. A la Trapa (2), propietat del grup ecologista GOB, hi ha unes grans marjades, una mina de font, un pou, canaletes i safareigs que permeteren als monjos l’aprofitament agrícola. Actualment, s’hi fan feines de rehabilitació. La finca conserva rotlos de carboner, forns de calç, eres i un molí de sang fariner ben interessant. Avui constitueix un santuari natural per als senderistes.
La Trapa (Vicenç Sastre)
